inter————accions

2014/15 Cartografia Artística∨∨

Assignatura d’Extensió Universitaria

2014 – 2015, Universitat de Barcelona

 

Amb la col·laboració de:

 

Cartografia Artística és una Assignatura d’Extensió Universitaria proposada des del projecte Inter-Accions i dirigida a artistes i arquitectes. Aquesta és una assignatura autogesionada creada amb l’objectiu de construir una proposta d’experimentació col·lectiva per a l’intercanvi d’eines i de coneixements a partir de l’organització compartida de l’assignatura.

Es proposa als estudiants participants gestionar els continguts, la metodologia i la pràctica, és a dir, decidir què i com aprendre a través d’un procés assembleari, horitzontal, amb l’objectiu de crear un discurs crític i propositiu sobre l’espai social contextualitzat en l’espai urbà de la ciutat. Així, l’assignatura s’estructura a partir de:

1. Introducció a l’espai social en un context urbà (Teoria). Perquè parlar d’espai social? Quins en són els referents? Quins conceptes i àmbits d’acció generen? Quins conflictes i dilemes presenten? Exploració de les concepcions i construccions socials existents al voltant de l’art i l’arquitectura a partir de la trajectòria, l’experiència i els sabers de l’alumnat.

2. Recerca pedagògica en estudis de cas (Teoria-Pràctica). Introducció als aspectes metodològics dels estudis de cas des d’una perspectiva construccionista. Treball a partir d’estudis de cas i les implicacions que tenen en les investigacions sobre l’espai social en relació al coneixement i la participació social en un context urbà.

3. Intervenció en l’espai social (Pràctica Experimental). Creació d’un arxiu documental relatiu a projectes de caràcter social en diversos contextos urbans. Realització d’una intervenció a l’espai social i producció de subjectes que emergeixen dels estudis de cas analitzats (representació, poder i autoritat, capacitat d’acció, dialoguisme, marcs institucionals, reflexivitat, coneixement situat, coneixement subjugat, allò pedagògic com a polític, etc.). Reflexió sobre el procés dut a terme i elaboració d’orientacions i proposta desenvolupada.

 

∧

Tallers

Les primeres sessions de treball setmanal es centren en posar en comú els interessos dels estudiants per trobar punt d’encontre i pensar i organitzar així el curs.

Els grans temes que es proposen es vinculen a “Lo Urbano” com a marc teoric/ideologic i de posicionament sobre què entenem per ciutat, relacionant-ho també a la “teoria del caos”, la ciutat com a organisme, l’espai del dissens i l’urbanisme anarquista. Els grans temes que sorgeixen són:

Mecanismes de control urbà: Urbanístics, legislatius, control de dades, mitjans de comunicació, institucions policia, educació, deslocalització, gentrificació,…

Estratègies de desobediència: Acció directa, empoderament, ocupació, autoconstrucció, autogesió, destrucció,…

Urbanisme des de la perspectiva de gènere, classe i raça: Teoria Queer.

Ciutat Marca: Ciutat com a text, monumentalisme, “Nacionalisme, turisme, canals de comunicació i senyalètica, tematització i banalització, habitabilitat, publicitat,…

Espais d’oportunitat: Espais de contacte, intersticis, espai relacional, espais buits, 3r paisatge, sociologia, reprogramació, acupuntura urbana,…

 

Taller amb Lilian Amaral

A partir d’aquests grans temes es comença a configurar el curs, decidint convidar a impartir un primer taller a Lilian Amaral, artista brasilera que ens porta a explorar l’Hospitalet de Llobregat a través del llenguatge i el verb. Enregistrant diversos moments amb fotografia i audio, explorem formes de dissidència a partir de pensar una acció que ens defineix de forma individual i com aquesta, alhora, ens permet participar d’una acció col·lectiva.

Taller amb La Fundició

Un segon taller que s’organitza, també a l’Hospotalet de Llobregat, és amb el col·lectiu LaFundició. A partir de diversos exemples, es pensen i discuteixen diverses accions desenvolupades pel col·lectiu. A través del debat s’estableixen unes pautes i conceptes a tenir en compte a l’hora de realitzar un taller participatiu amb la comunitat local. Prenent com a exemple alguns dels projectes que presenta LaFundició, s’estableixen uns protocols i objectius pel taller que els estudiant d’Inter-Accions preparen per la mateixa ciutat al voltant del Districte Cultural que des de l’Ajuntament, s’està començant a conformar a la ciutat de l’Hospitalet.

taller_fundicio

Després del taller amb LaFundició es decideix treballar exclusivament sobre l’Hospitalet i molt concretament la controversia que genera el Districte Cultural entre els seus habitants i entitats culturals implicades. En aquest sentit, es reparteix la recerca entre el grup classe i es comença un anàlisi de diversos aspectes del fenòmen:

Campanya Visual: analisis de tota la producció visual que s’ha creat per a informar sobre l’esdeveniment de L’H-On (nom de la campanya que anuncia el nou Districte Cultural). La recerca es realitza des de el material publicitari fins a l’imatge corporativa de les empreses o consorcis que hi ha darrere de l’esdeveniment de L’H-On.

Participació: analisis crític mecanismes utilitzats per a dur a terme el “procés participatiu” de l’esdeveniment. Investigacio entorn a la opertura real cap a la ciutadania en la presa de decicions sobre les reformes previstes en l’esdeveniment.

Un dels moments intensos en la investigació és després de l’assistència a la Taula Sectorial de Cultura “Sobre el Futur Districte Cultural”, a partir de la qual Gerard Voltà i David Alejandro García, generen aquest document sobre l’acta.

Accions

A partir dels anàlisis de la Campanya L’H-On i el procés participatiu dut a terme en relació al Districte Cultural es proposen dues accions al carrer, explorant els protocols pensats a través del taller amb LaFundació:

 

L’H-On: Aixequem el cap

“Partint de la campanya creada per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat “L’H-On” ens proposem generar una altra representació de la gent dels barris de l’Hospitalet. No busquem produir-la des de les nostres individualitats / subjectivitats, sinó des de l’experiència col·lectiva. Per això proposem dur a terme un taller, d’acord amb la campanya visual (pòsters), on la pròpia gent del barri pugui reinterpretar i intervenir les imatges que l’ajuntament produeix (sobre ells mateixos), per vendre / difondre la campanya.

Considerem que aquestes imatges no fan més que reproduir un imaginari blanc i de classe mitjana, que no té res a veure amb la realitat de la ciutat i les diferents persones que l’habiten. D’altra banda, les preguntes / afirmacions que s’imposen a través de l’enunciat ” Sabies que … ” no fan més que exaltar les polítiques sobre economies de mercat capitalistes que porten imposant a Barcelona i l’Hospitalet des de fa anys, i no fan més que excloure grans sectors de la població a través de tècniques de gentrificació: la destrucció d’arquitectures, per a la implantació de nous edificis que prenen com a prioritat a les empreses i que tenen com a finalitat expulsar les persones amb menys recursos dels llocs que habiten.”

Taller d’urbanisme a la Marina de l’Hospitalet de Llobregat

“Arran de les decisions preses per l’Administració de l’Hospitalet de Llobregat al costat de les diverses taules sectorials en el marc del “L’H on” o tercera gran transformació de la ciutat de l’Hospitalet, constatem una fissura comunicativa entre la gran majoria de ciutadans i aquells més propers per militància, simpatia o interès del partit que governa.

Per a nosaltres queda pendent un veritable procés participatiu, que anteposi la informació i opinió de tots els ciutadans abans de crear una sèrie d’informacions, eslògans i campanyes visuals que utilitzen la imatge del ciutadà per alimentar la idea que el que s’anuncia és el que a la ciutat li interessa, o fins i tot el que ha d’interessar, la qual cosa és més degradant des del punt de vista de la gestió d’un govern.

Pensem en una activitat itinerant i espontània que des de bon principi no pretén ser la resposta tant com l’inici d’alternatives. Vam consultar qualsevol mitjà d’informació escrit i digital, de qualsevol tipus, color i temps. Creem una exposició de fotografies d’espais de la ciutat agrupats per espais d’identitat, de transformació, de reflexió i de denúncia o expressió.

Complementàriament vam crear una llegenda de deu punts: Que difícil és moure aquí !, Això està buit i sense ús, Passeig per …, Més arbres !, Em reuneixo i em diverteixo aquí, equipaments que ús, tant de bo, … El mapa és el recurs que el ciutadà pot anar manipulant i enriquint mitjançant la utilització de la llegenda, així com el seu testimoni queda anotat pels nostres apunts al marge del mapa.

Triem quatre espais de pública concurrència. La rampa d’accés a la Biblioteca de Tecla Sala i el Parc de la Serp al barri de Sant Josep (2015.02.28), el Mercat del Centre al barri del Centre (2015.06.03) i la gran rambla interior del barri de Bellvitge (2015.03.13). Dos divendres a la tarda i un dissabte al matí. Aquests són alguns dels testimonis.“

Reflexions

“La primera evidència en realitzar l’activitat va ser no tenir la suficient psicologia per dirigir-se a les persones, expressada en el nombre de persones participants. No obstant això, de la realització pròpia de l’activitat subjau una sèrie de conclusions pràctiques.

L’exposició, que pretén ser informativa i amb possibilitat d’extreure peces per a ser col·locades al mapa, no va poder funcionar del tot bé per a una cosa ni l’altra. La causa fonamental va ser el funcionament de la pròpia activitat, al carrer i amb uns temps que sempre es perceben com insuficients per entrar en la dinàmica.

Amb millors resultats la llegenda va ocupar, algunes vegades tímida i altres deshinibida, el mapa de la ciutat. Sovint algun ciutadà es va desentendre del mapa per explicar informacions que només els nostres apunts podien registrar, per la qual cosa va fer necessari redactar alguns testimonis. No obstant això aquests són determinants en part per generar una sèrie de conclusions més fenomenològiques que estadístiques.

Havent realitzat l’activitat en els termes d’espontània i itinerant, es confirma la necessitat d’haver hagut de contactar amb equipaments o col·lectius per concertar una sèrie de dates i sessions per realitzar l’activitat. Malauradament va ser una opció descartada per temps. Tanmateix com a conclusió podem constatar l’interès per parlar les coses.”

Ràdio

Taller amb Lilian Amaral, a l’Hospitalet de Llobregat.

Enregistrament del debat final després del taller.
22/10/2014

 

Dinàmica amb LaFundació a l’Hospitalet.

Enregistrament final parlant sobre el contingut del taller.
29/10/2014

 

Enregistrament de les entrevistes a ciutadans de l’Hospitalet.

Durant el taller que es va desenvolupar als Encants – Mercat dels Ocellets
14/12/2014

 

Articles

Cosas que pasan cuando estudiantes de arte y arquitectura se encuentran para discutir sobre la ciudad

 

Els textos derivats de les reflexions, trobades, col·laboracions i discussions que s’han produit en el marc de l’edició 2014-2015 de Cartografia Artística s’han publicat en un monogràfic d’URBS (Revista de Estudios Urbanos y Ciencias Sociales).

El que ara recullen en aquest nùmero monogràfic de la revista URBS titulat “Turismo, tematización de la ciudad y urbanismo contrahegemónico”, a càrrec dels editors convidats/des Liliana López-Levi, Marta Carrasco y Sergi Selvas, és el resultat traduit en forma d’articles escrits per alguns dels participants de l’experiència:

Cosas que pasan cuando estudiantes de arte y arquitectura se encuentran para discutir sobre la ciudad (Presentación de la sección). Marta Carrasco Bonet, Sergi Selvas Gardeñas

Cruce de ideas sobre el futuro distrito cultural de l’Hospitalet.
Gerard Voltà Chicón, David Alejandro García Fernández.

Fuera de marco. No habrá revisión si no es (de)colonial.
Nando Dorrego

Cartografía y ciudad.
Isabel Torres

Intervenir en la ciudad desde la mediación cultural.
Mariló Fernández, Francisco Rubio (LaFundició).

La ciudad hembra y L’H ON. Los límites del lenguaje.
Manuela Frudà

Una pedagogía social para un desarrollo colectivo de la ciudad contemporánea.
Marta Carrasco Bonet, Sergi Selvas Gardeñas

Publicat a: Núm. monogràfic “Turismo, tematización de la ciudad y urbanismo contrahegemónico”. Sección Blueprints. Págs. 9-12. Vol. 5. Nº 2 revista URBS (Revista de Estudios Urbanos y Ciencias Sociales). Editors: Liliana López-Levi, Marta Carrasco, Sergi Selvas.

Arxius descarregables aqui:
http://www2.ual.es/urbs/index.php/urbs/index