Exposició site-specific
Convocatòria oberta de projectes d’intervenció
Jurat: Nora Arias, Borja L. Fermoselle, Laia Ramos, Xavier Matilla, Teresa Roca, Mar Santamaria, Marta Carrasco i Sergi Selvas.
Del 5 al 30 de maig de 2014 al pati de l’ETSAB i l’ETSEIB, Barcelona
Aquesta convocatòria i exposició es proposa com una oportunitat per repensar el que hem construït i el que s’ha fet fins ara per proposar noves pràctiques, noves maneres de fer, a la universitat, a la carrera, a la professió i a la vida.
En el marc del projecte PostConstrucció s’activa un espai compartit per l’ETSAB i l’EPSEB que, a més, és un espai de comunicació i de trànsit entre aquestes escoles i la facultat de Belles Arts. S’organitza una convocatòria oberta (descarregar Bases) per desenvolupar una intervenció site-specific per a una casa de tova que és un prototip fet pel grup de recerca del Departament de Construccions Arquitectòniques II de l’EPSEB.
Els quatre projectes seleccionats són:
Fòrum de les Cultures. Barcelona 2004-2014
De Pablo Barreda, del 5 al 9 de maig de 2014
La ciutat de Barcelona no sempre ha estat una marca en el mercat mundial de les ciutats-marca. L’any 1986, amb el nomenament de Barcelona com a seu olímpica, el model econòmic, urbanístic i social començava a orientar-se en que el avui en dia es coneix com a Marca Barcelona. El desenvolupament de la Marca Barcelona, entre d’altres aspectes, s’ha reflectit en la intervenció de l’espai urbà a favor de l’arquitectura de disseny i signatura, conformant una identitat urbana explotable a nivell turístic i cultural. El model ha suposat la creació d’un mercat cultural i turístic que ha derivat en una parquematitzación de la ciutat, o dit d’una altra manera, en la transformació de Barcelona en ciutat-esdeveniment. En aquesta transformació, la perifèria barcelonina ha estat l’espai on s’han ubicat la majoria d’aquests processos.
El projecte Fòrum, dissenyat per al posicionament de Barcelona en el mercat cultural i turístic, va ser un dels projectes amb més pes i rellevància en la consolidació de la Marca Barcelona com a estructura socioeconòmica des de la qual pensar la ciutat. Avui en dia , l’espai urbanístic que es va disposar presenta una imatge contradictòria, allunyada dels principis des dels quals va ser projectat. Es presenta com un espai inoperant, incomplet, buit de significança des de la seva lògica operativa. Així doncs, aquest projecte pretén suscitar el debat partint del cas Fòrum i amb aquesta pregunta, a qui pertany la ciutat?
Bilugar
De Camille Orny, del 12 al 16 de maig de 2014
Aquesta proposta mira de visibilitzar l’espai de PostConstrucció pel què fa a potencial, a matèria “totipotent”, a la manera de les cèl·lules embrionàries capaces de tornar-se tant teixit pulmonar com un òvul. Amb aquest propòsit, es proposa de convertir l’interior de la casa de tàpia en un “bilugar“, bilugar, lloc queer, intermedi i contingent. De manera anàloga, la convocatòria PostConstrucció s’inscriu en una regió disciplinar fronterera entre art i arquitectura. Igualment, parlant en termes espacials, la casa de tàpia no pertany al conjunt arquitectònic recollit de la UPC sinó que es troba apartada, al jardí davanter de la facultat de Belles Arts. La casa de tàpia és el resultat d’un experiment i de certa manera, un lloc en sí.
Es concep l’interior obscur i recollit de la casa de tàpia com espai íntim, com espai d’algú, i poblat de “bi-objectes”. Cadascun formalitza una relació de dualitat (superposició, composició: en matemàtica la funció composta gof, fusió incompleta, inclosa) i s’inspira en els objectes culturals postmoderns de l’Espactácle, de vegades fusions grotesques d’objectes heteròclits. La dualitat dels objectes abasta les tensions entre els ideals de les bombolles individuals i psicològiques d’una banda, i, econòmiques i col·lectives de l’altra banda, així que el treball -producció es contraposa al consum en el cicle capitalista. És un bilugar, alhora lloc de revolta i bombolla: una burbuvuelta.
Casas de Papel
De Edu Ruiz, del 19 al 23 de maig
L’Avinguda Diagonal serveix de pont entre els extrems de la ciutat, la seva importància estratègica és considerable. No és casualitat que l’any 1939 l’exèrcit franquista desfilés per aquesta porta d’entrada, representant el seu poder durant l’ocupació de Barcelona. A més, aquest punt és un lloc de pas pels visitants de l’interior del país. En la dècada dels 50, durant la postguerra l’espai va donar aixopluc a un assentament de barraques molt extens, ple d’immigrants del sud d’Espanya refugiats per la fam i l’atur. El règim va projectar un seguit de modificacions urbanístiques per tal de desmantellar tot els barracons i mostrar una imatge fictícia als visitants. Eliminades les barraques la població refugiada va ser ressituada en noves vivendes, les conegudes Casas de papel al barri del Congrés.
La importància d’aquesta nova revalorització va estar marcada per la celebració del Congrés Eucarístic Internacional (1952) que va significar una forta especulació en el preu de sòl. Aquest esdeveniment va ser el segon gran projecte de dimensions internacionals de l’Estat. El règim reforça d’aquesta manera les seves relacions amb el Vaticà. Barcelona era l’escenari ideal per acollir l’esdeveniment, per una banda frenava la proliferació de les protestes civils respecte a la vaga dels tramvies del 1951 i reforçava l’economia de la indústria catalana que necessitava una reactivació urgentment.
Espai Nòmada
De Andrea Ballesteros i Pau Martínez, del 26 al 30 de maig
A partir de les premisses del Site-Specific els artistes proposen la possibilitat de poder transportar aquest espai expositiu allà on sigui i per a qui sigui, per tant es construeix una estructura de plàstic desmuntable la qual coincideix amb l’espai cedit per la convocatòria. El procés de muntatge no precisa de virtuoses capacitats tècniques i és construït amb materials de baix cost. Es parla d’un espai nòmada, efímer i precari amb voluntat expositiva en aquest cas, com a resposta alternativa, poètica, als espais de mostra cultural actuals.
